Un somni molt molt estrany, d’unes persones molt molt estranyes - Oriol.A

  Un somni molt molt estrany, d’unes persones molt molt estranyes 

Avui és un dia d’estiu tranquil i silenciós… Però de sobte va escoltar una veu dels seus amics, el Pedro, el Guille i la Maria.

Quan l’Oriol ho va escoltar els hi va dir:

• Ara no puc baixar perquè estic acabant els deures de l’institut.

Els seus amics li varen dir:

• Deixa els deures per a la nit que és l’hora de jugar!

L’Oriol va decidir de quedar-se casa, i quan els acabes baixaria a jugat amb ells...

Més tard sobre les vuit i mitja va acabar els deures i va baixar al carrer (on estaven els seus amics) per jugar amb ells.

Quan va baixar el seu amic li varen dir que es tenen que anar a les seves cases perquè era molt tard.

Però l’Oriol va pensar :

• ¡Jo em quedaré una miqueta al carrer! 

Quan ja eren les deu menys quart va decidir tornar a casa seva perquè ja estava molt cansat de jugar tant a futbol.

Quan estava agafant les seves claus de la butxaca, dos homes vestits de negre em van començar a perseguir pel carrer…me’n vaig anar a un carrer sense llum alguna, com era tan tard no veia res, i com els dos homes anaven de negre era pitjor perquè no els hi veia.

Al fons del carrer es veia com una llum que el va atraure …quan va arribar al final del carrer es va donar compte de que estava en el carrer d'avall de la seva casa.

Quan va agafar les seves claus, va obrir la porta d’avall… pero com l’Oriol es va deixar la porta una miqueta oberta el dos homes van aconseguir obrir-la.

Quan pujava una escala es sentia el seu cos molt i molt pesat, i el seu cap li donava voltes…ell mateix va decidir ficar se a la casa de la seva veïna per escapa d’aquells homes.

Quan es va ficar a la casa de la seva veïna es va donar compte de que no hi havia res en la casa… 

Més tard es va asomar a la finestra i va veure que estava el cos de la seva veïna a terra, estava tota plena de sang des de el seu cap fins als peus.

Quan els dos homes van beure que es va asomar al balcó van aprofitar per pujar ràpidament i forçar la porta…

Ho van aconseguir! (No era motiu d'alegria però és molt impactant)

Quan l’Oriol es va donar compte que els dos homes van ficar-se en la casa es va voler amagar en un altre lloc però com no podia escapar va decidir donar la cara als dos homes i enfrontar se amb ells, però com cos ells eren dos i l’Oriol només era un dons no va poder contra ells… Quan l’Oriol va perdre li van portar al carrer però com no volia que el matessin es va intentar protegir-se agafant se de la barana però es va fer molt mal als braços d’aguantar se tant i tant no podia més amb la seva vida que al final es va deixar d’aguantar se a les coses per intentar que li deixin en pau… 

Llavors el van portar al carrer on el van apunyalar sense alguna raó alguna.

Quan els seus pares es van enterar de que el seu fill e va morir sense raó alguna es van posar molt tristos.

FI