Els dofins i els problemes amb l'orca (Queralt)

 Els dofins i els problemes amb l’orca

Hi havia una nena al llit a les 23:00h aquella nena es deia Queralt i estava somiant…

La Queralt somiava que estava al mar amb dofins com si ella fos una d’elles, ella sentia que ja havia perdut la por al mar. Estaven tots passant-s’ho molt bé i la Queralt explicava als seus amics…

-Jo abans tenia molta por al mar però vau aparèixer valtros i de sobte vaig perdre la  por.

De sobte, quan la Queralt i els seus companys i companyes estaven parlant del futur van sentir un soroll molt raro. Van anar a vigilar una mica la zona a on estaven,la Queralt no sabia que passava i tenia molta por.

Els dofins i la Queralt tenien pressió per darrere com si algú estigués al darrere, i tots van començar a nedar més ràpid.

La Queralt sobre un dofí va veure que una orca els estava seguint i va avisar als seus companys.

L’orca va mossegar la cua d’un company, l’orca estava pensant que tenia molta gana i era una orca que era violenta encara que no li fes res.

Tot seguit l’orca es va menjar el company de la Queralt, la Queralt estava molt asustada,la orca nedava molt més ràpid que els dofins i es va a començar a menjar a tots els seus companys.

Després de tot aquest problema, només es va quedar un dofí que estava la Queralt estava a sobre, el dofí va començar a nedar lo més ràpid que podia i va aconseguir salvar a la Queralt. El dofí al començar a nadar no va parar fins a despistar a la orca i tot seguit es van trobar una illa.

La Queralt no sabía a on estava però el dofí que sempre anava al mar on estava la casa de la Queralt si que sabia a on estava,el dofí li va dir a la Queralt que es pugés a sobre seu que la portaran a casa.

El dofí va tornar a nedar lo més ràpid que podia per si es tornaven a trobar amb l’orca.

Un cop el dofí ja estava rebentat va començar a nedar més a poc a poc però van poder arribar a casa de la Queralt.

El dofí no feia bona cara, la Queralt va anar a dins de casa a preparar-li el menjar,però al sortir de casa va veure que el dofí no es movia i va trucar a un veterinari i el veterinari li va dir…

-Per desgràcia ha mort per una mossegada a la cua.

La Queralt va estar tota la vida amb depressió i deia que no volia veure mai més a una orca que només volia veure les fotos amb el seu company que va morir aquella nit.

A la nit següent, la Queralt se'n va a donar una volta pel bosc que tenien al costat de casa,la Queralt se'n va anar sense el permís dels pares i els pare no volien que anes al bosc.

La Queralt morta de tristesa per dins va sentir una pressió molt forta al darrere mentre caminava per el bosc, La Queralt cada cop caminava més ràpid, fins que es va cansar i va mirar al darrere.

El primer cop que va mirar al darrere no va veure res però tenia la sensació de que algú la seguia,de sobte es va tornar a girar per si la seguien que no li donés temps a amagar-se. Al girar-se va veure que la seguien i va començar a córrer, va correr donant voltes al bosc fins que no sap com va arribar a casa.El problema es que ja s’havia fet de dia i al entrar a casa va veure als seus pares amb una caixa a la mà.

Es va quedar congelada al davant de la porta es va fixar amb tots els detalls i va descobrir que la caixa tenia forats.

Els pares li van dir que era un regal per a ella, pero la Queralt no ho va obrir perquè primer volia explicar-los el que li havia passat.

Els pares tot seguit li van dir…

-No et preocupis, ara el que toca es obrir el regal!

La Queralt va obrir el regal, era un gos. La Queralt estava super alegre però van picar a la porta.

La mare va anar a obrir, la Queralt estava mirant a la porta i de sobte va cridar i va dir:

-Aquest és el que m’ha seguit pel bosc!

El monstre es va treure la mascara i resulta que era el seu tiet que van dir de fer-li una broma per poder preparar la sorpresa a temps.

El tiet i els pares li van dir:

-Aquest regal que hem fet és perquè encara que el seu amic s'ha mort encara ens tindràs a nosaltres i al gos. (va fica-li nom!)

La Queralt va somriure i li va ficar nom el gos.

La Queralt amb alegria va dir:

-ja tinc el nom!Es dirà taka perquè té una taca a la part de la cua!

I ara la Queralt estava molt contenta,li va dir gràcies al seu pare, a la seva mare i al seu tiet.

Van acabar fent un dinar i explicant-se coses fins que el tiet va marxar.

Quan el tiet  va marxar, la Queralt li va preguntar als pares que per què li havien fet aquesta broma.

Els pares van respondre:

-Perquè no volem que vagis aquest bosc perquè fa anys va passar una cosa semblant això.

La Queralt va dir:

-D'acord!

I van ser feliços i la Queralt no va tornar aquell bosc.