Conte Ibrahim

                              LES DUES NITS MÉS INTENSES

Un dia un noi que es deia Ibrahim arribava a la seva casa molt cansat d'entrenar al futbol, es va dutxar, sopar, va fer els deures de català i matemàtiques, es va adormir molt cansat i relaxat.

Al principi va tancar els ulls i estava dormint, però escoltava, tot va ser un somni molt senzill, però sempre ell recordarà, d'aquell somni tenia vuit anys. Estava a una casa, va sortir de casa seva amb la seva mare, van conduir amb un cotxe de luxe i que era amb molt color i brillant i li  van robar els objectes més importants a la seva casa l'Ibrahim, es va donar compte i  va sortir rapidíssim  del cotxe, però la seva mare  no es va donar conta  i va seguir conduint va lluitar amb les seves mans i Ibrahim va deixar molt malament als lladres, ja que després es va donar conta la seva mare i se'n va anar corrents  a veure si estava bé el seu fill van  trucar al 112 (a la policia) li ho  digueren tot i van venir superràpid. 

Isal els va portar a comissaria i va estar el lladre deu anys de presó, això va durar 3 hores, després d'això, van fer vida normal, va estar molt relat a la nit següent, va dormir com ja he dit molt relat, però van dormir i va tornar a somiar una altra cosa.

Diu que aquest somni va ser molt recent i també diu que va veure a les notícies bandes de llatinoamericans a Madrid i que també i hi havia unes altres a Barcelona amb armes. Ell diu que el somni va ser al voltant de la 3 de la matinada, però no estava segur.

 L'Ibrahim estava al carrer una mica insegur; així i tot, no li va donar molta importància, hi havia gent amb begudes alcohòliques, uns amb navalles, uns altres grups amb matxets i jo ja tenia aquella sensació de mal gust com si tingués papallones  a la panxa,  se'n van apropar i el van rodejar una a cada costat. Diu que eren un grup de 5, tres eren bruns  i els dos altres eren blancs, tenien cada un una navalla a la mà i l'altra mà amb uns matxets, em van donar amb les armes per tot, a la cosa no hi havia cap lloc sense una ferida o sense cap a un blau, em vaig morir durant 5 o 10 hores i es va despertar diu que al principi quan  ja recent es va morir va pensar records de tota la seva vida.

Se'n va despertar, li feia   molt mal tot el cos, les cames, ulls, orelles, cap, boca, però tot el cos i fins i tot no tenia una cama, les dues orelles i un ull, va estar a l'Hospital molt de temps, més o menys uns tres mesos, quan va sortir de l'hospital va reconèixer que ja no podria jugar al futbol, va estar molt de temps a la seva casa sense fer res i molt trist però no fer el seu esport preferit. 

Després d'un temps va anar a la seva escola bé a l'Institut Numància i li van fer molt assetjament escolar per tenir diversitat funcional, però ell no va deixar que li fessin assetjament escolar, li ho  va dir al director i van parar de fer-li  assetjament escolar i, però, per una part estava feliç; això no obstant, per l'altre estava trist per no jugar a futbol amb diversitat funcional; tanmateix, ell no anava a fer-li cas a l'hospital, va entrenar a poc a poc a un camp de futbol. 

Va millorar i després d'uns anys el va fitxar el millor club del món el Barcelona, Va guanyar molts premis amb el seu equip el Barcelona, després d'uns anys va ser el millor jugador del món i va estar a la història del futbol, però ser el millor jugador del món i tenir una diversitat funcional i haver-hi passat pel que va  passar. Això sí que és una  persona molt valenta. Doncs ja està, aquest conte sembla una història de veritat; això no obstant, en realitat és un somni.

FI