Dani

 Unes vacances monstruoses


Hi havia una vegada un nen que tenia un gos, era un gos gran, la veritat és que era un gos intel·ligent.


La història comença quan la nostra parella de protagonistes se’n van de vacances a un poble de la peninsula, el viatge era molt llarg i el nostre protagonista va pensar en maneres d’entretenir-se fins que va arribar a la conclusió de que que el millor era dormir i llavors es va dormir.


Una vegada van arribar al poble, el seu gos el  va despertar a petons i la van rebre els seus amics, té amics allà perquè sempre venen a aquest poble per vacances d’estiu, acte seguit va anar a al parc a jugar.


El temps es va passar molt ràpid i ja era hora de dormir, es va dormir ràpid perquè el dia següent pel matí, anirà amb sa família a la platja pel matí i a la piscina per la tarda, i així va ser, el dia següent es va aixecar del llit i  res més esmorzar ell i sa familia van anar directes cap la platja, la platja plena de gent i a dir veritat, ell preferia la piscina del poble que la platja ja que la piscina era gegant i molt profunda i l’aigua no era salada (cosa que li molesta que passi en la platja). En tot cas la platja també li agradava molt i el fet que el mar sigui infinit pràcticament li agrada molt.


Després d’unes 5 hores a la platja i de menjar el nostre protagonista va a anar a la piscina, aquesta vegada només amb el seu gos, al entrar va saludar a tots els senyor que el coneixem de fa temps, desprès al no poder reprimir totes les ganes que tenía d'entrar a l’aigua es va ficar i es va posar al tobogan gegant de la piscina i es va ficar amb l’aigua però abans va mirar el sòl, es va adonar que hi havien línies al fons de la piscina i sense donar-li més importància va fer un salt amb una tombarella i tots li van aplaudir pero per la sorpresa de tot el món les línies es van moure i no eren línies sinó que eren tentacles que li van arrastrar fins al fons de la piscina, després es van escoltar uns riures i va sortir de l’aigua un monstre gegant amb tentacles que portava a un tentacle al nostre protagonista 

que al veure a un monstre negre i tan gran agafant lo amb els seus freds tentacles va sentir por,tristeza,rabia… I ell encara no sabia per què tenia tantes emocions, no li va donar temps ares perquè el monstre ràpidament el va menjar.


El noi es va aixecar a la meva casa amb un mal de panxa molt fort, de fet fortíssim, el noi va anar a la cuina a buscar algo per menjar i va veure a la seva mare girada a la cuina li va dir que quant de temps portava dormint,que on estava el seu gos i que hi havia per esmorzar, sa mare es va girar i va veure que tenia la cara del monstre i que li va menjar.


El nen va tornar a despertar peró a la panxa del monstre, estava sense energies i es va tornar a dormir i ara estava al seu llit, es va despertar amb cura de no trobar-se a sa mare perquè encara en pensava que era el monstre i no-hi estava, llavors es va confiar de que el monstre no estava, va engegar la tele mentre esperava a sa mare, el nen al engegar la tele es va topar amb la sorpresa de que el monstre estava a la tele i li va dir algunes paraules rares que no es poden comprendre en el nostre idioma i el nen es va despertar a la piscina municipal sol.


Misteriosament ell estava molt sol, en silenci com si tot el mon girès sobre ell  però algú li va treure aquell pensament, era el seu gos pero era diferent, era un zombie i es va adonar que el silenci es que els senyors de la piscina que ara son zombies s’estaven apropant silenciosament a ell, estava rodejat pero com que aquell nen era molt àgil i ràpid es va poder escapar i ficar-se a una casa qualsevol o això ell pensava, pero era un restaurant i estava allà atrapat amb zombies i el restaurant no es tornarà a obrir fins les 6 am i allà es va trobar un altra vegada un vell amic, el monstre que el  va menjar també estava allà i ara tenia 2 problemes i es va plantejar rendir-se ja que no sabia ni si havia algun humà més en tot el mon i finalment un zombie el  va mossegar, era el seu gos que li va fer un zombie i al menys passaria el que resta de la terra amb el seu gos.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte del Zakariae

La desastrofica vida d’un noi pobre no tant pobre (Gurnoor

EL SOMNI DE HEILEL