La desastrofica vida d’un noi pobre no tant pobre (Gurnoor

 La desastrofica vida d’un noi pobre no tant pobre

Hi havia una vegada un noi anomenar Gurnoor que vivía en Andalusia, però ell vivia amb el seu pare que era un pescador pobre que no tenia molts diners però va estalviar molts diners i els va gastar en el seu fill per anar a una escola molt cara.

Alla a Gurnoor tots el mal tractaven per ser un noi pobre, tots incluit els director, menys els professors, perquè el Gurnoor era molt intel·ligent a  pesar de mai haver estudiat en un col·legi.  I una cosa molt rara era que al director el tractessin com a un déu. Tots creien que el Gurnoor feia trampes i el director el va expulsar durant dos dies.

 El Gurnoor va arribar a casa molt trist i li va explicar al seu pare sobre el que havia passat, el pare del Gurnoor es va enfadar molt i va anar a protestar-li al director sobre el que havia passat però com ell no respectava als pobres  creia que eren basura”,” el va matar. El Gurnoor no sabia res sobre el seu pare i estava molt trist després del dos dies d’expulsió el va començar a fer tots els seus treballs malament. 

Un dia estaven en una excursió i el fill del director li va dir al Gurnoor:

• El meu pare ha matat al teu, pobre demoni - va dir el fill del director 

• Quèee? - va exclamar el Gurnoor - No, el director mai faria això-

• Ha no? - dir el fill del director- Doncs que és aquesta foto- i li va ensenyar la foto  del seu pare mort.

El Gurnoor es va quedar paralitzat durant uns segons i després va cridar tan fort que tots els vidres del costats es van trencar, el director es va apropar a ells tot era un pla del Gurnoor, després el Gurnoor li va preguntar amb la cara baixada”:”

• Vostè ha matat al meu pare- va dir el Gurnoor amb veu fluixa

I el director li va contestar - Sí! Algun problema?

Després el Gurnoor li va clavar un tros de vidre trencat a la panxa i va dir”:”

• Aquesta és la meva venjança - el director va caure al terra desagnat i el seu fill asustat i el Gurnoor es va tornar boig.

El Gurnoor va començar a masacrar al seu fill i després va fugir. Els altres nens van veure com el Gurnoor masacrava al director (que a ell ell tractaven com un déu) es van enfadar molt i van arribar a la casa del Gurnoor per veure si ell estava allà, i sí, si que estava, estava assegut en el sofà amb al costat del seu pare mort. Els estudiants de la escola estaven molt enfadats i es van decidir de acabar amb la vida del  Gurnoor per haver matat al director.

Els estudiants el van subestimar perquè era un pobre i van acabar molt malament.

El pare del Gurnoor a les seves ultimes va escriure en un paper dient que la seva mare estava viva en Santa Coloma. Al Gurnoor no li agradava viure sol”,” doncs va decidir anar a viure amb la seva mare i el seu germà. Al arribar el Gurnoor es va quedar al·lucinat perquè la seva família era rica i al tocar el timbre va sortir la seva mare i el va reconèixer al segon.

Així acaba la trista història d'en Gurnoor.