Conte somni Noel

                                       El LLIT


Fa tres anys, a Groenlandia. Hi havia un noi anomenat Noel pujant una muntanya amb els seus amics. Van començar a escalar i escalar i quan anaven a arribar, Noel es va relliscar i es va caure a les aigües del fons de la muntanya. Els seus amics van començar a cridar intentant saber on estava però no el trobaven, van començar a plorar mentre tornaven cap a baix a buscar-lo .

Noel mentre els seus amics baixaven va aparèixer en un lloc molt estrany tot blanc, va començar a caminar però no arribava a cap lloc fins que va descobrir unes estructures de llana molt rares, una era un lleó i l'altre a un banc. De sobte la muntanya que estaven pujant va començar a desaparèixer i els seus amics amb la muntanya van acabar sent matèria.


Noel, des de les estructures de llana va caminar cap a totes les direccions però no hi havia res, fins que es va trobar una porta molt rara i deformada, però estava tancada amb clau, al costat d'aquesta porta hi havia un dibuix de l'estructura del lleó i el

banc amb una petita clau dins, així que va anar cap al banc i va entrar. Tot era molt estrany, dins del banc no hi havia res, va parpallejar i va aparèixer un robot amb una clau dins la boca, la va anar a agafar i el robot va desaparèixer -Què està passant?!-

Va exclamar

-Això no és possible!-

Va dir-li al robot que va tornar

-Benvingut, Noel-

-Q-que?-Co-com saps el meu nom?-

El robot va callar i se'n va anar.

Noel va començar a seguir al robot però va travessar una paret, ell la va trencar ja que era de llana i quan va passar la paret, el robot ja no estava, però sí la clau.

Va anar a la porta, la va obrir i... una cama, només hi havia una cama, ell es va tombar i…

 Va aparèixer a un lloc diferent, el cel, el llit estava a dalt d'un núvol, va començar a caminar i va mirar cap a baix, i què estava passant abaix?, ell va veure foc, explosions, va veure com s'esfondrava una ciutat sencera mentre que pujava gent que havia mort en aquesta catàstrofe.

-Què ha passat abaix?- Va preguntar Noel

-Una guerra- Li va dir un noi mort.

-Jo me'n vaig-

-Com?- li va dir el soldat mort.

-Perdó, però només puc jo-

I Noel se'n va anar.

Ara, estava a un món ple de llaminadures, d'una guerra a un món ple de llaminadures? Noel va començar a explorar aquest colorit món i es va trobar un castell amb una princesa feta de maduixa, no es va apropar, el castell tenia guàrdies i ell no volia problemes, així que se'n va anar ara a l'única casa en tot el món, feta de galeta.

-Crec que és una il·lusió- Es va dir Noel a ell mateix.

Li va anar a preguntar a la princesa. Es va colar (obviament no podia amb dos nois de dos metres i fortíssims) i va anar amb la princesa, i quan la va veure...

-Un forat negre?!- i tots a córrer, o ell només, tot havia desaparegut per culpa d'aquest forat negre. I quan anava a arribar al llit... se'l va menjar el forat.

I ara, què passaria amb el nostre protagonista? Va aparèixer a un lloc diferent de nou. Davant d'un monstre horrorós, quatre braços, tres cames, dos caps, set ulls... Què era això?


Aquest monstre s'anava a menjar al Noel i... Què va passar? Doncs no ho sé, ningú ho a tornat a veure, ni la seva família, els seus amics... ningú. Ara mateix l’estan buscant per tot el món, es suposa que hi ha gent que ha somiat amb ell i altres diuen que han visitat la seva tomba, no sé, suposo que això serà un misteri per sempre. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"FELIÇ" -Álvaro Ayas

El conte del Zakariae

Un somni molt molt estrany, d’unes persones molt molt estranyes - Oriol.A