Conte somni Noel

                                       El LLIT


Fa tres anys, a Groenlandia. Hi havia un noi anomenat Noel pujant una muntanya amb els seus amics. Van començar a escalar i escalar i quan anaven a arribar, Noel es va relliscar i es va caure a les aigües del fons de la muntanya. Els seus amics van començar a cridar intentant saber on estava però no el trobaven, van començar a plorar mentre tornaven cap a baix a buscar-lo .

Noel mentre els seus amics baixaven va aparèixer en un lloc molt estrany tot blanc, va començar a caminar però no arribava a cap lloc fins que va descobrir unes estructures de llana molt rares, una era un lleó i l'altre a un banc. De sobte la muntanya que estaven pujant va començar a desaparèixer i els seus amics amb la muntanya van acabar sent matèria.


Noel, des de les estructures de llana va caminar cap a totes les direccions però no hi havia res, fins que es va trobar una porta molt rara i deformada, però estava tancada amb clau, al costat d'aquesta porta hi havia un dibuix de l'estructura del lleó i el

banc amb una petita clau dins, així que va anar cap al banc i va entrar. Tot era molt estrany, dins del banc no hi havia res, va parpallejar i va aparèixer un robot amb una clau dins la boca, la va anar a agafar i el robot va desaparèixer -Què està passant?!-

Va exclamar

-Això no és possible!-

Va dir-li al robot que va tornar

-Benvingut, Noel-

-Q-que?-Co-com saps el meu nom?-

El robot va callar i se'n va anar.

Noel va començar a seguir al robot però va travessar una paret, ell la va trencar ja que era de llana i quan va passar la paret, el robot ja no estava, però sí la clau.

Va anar a la porta, la va obrir i... una cama, només hi havia una cama, ell es va tombar i…

 Va aparèixer a un lloc diferent, el cel, el llit estava a dalt d'un núvol, va començar a caminar i va mirar cap a baix, i què estava passant abaix?, ell va veure foc, explosions, va veure com s'esfondrava una ciutat sencera mentre que pujava gent que havia mort en aquesta catàstrofe.

-Què ha passat abaix?- Va preguntar Noel

-Una guerra- Li va dir un noi mort.

-Jo me'n vaig-

-Com?- li va dir el soldat mort.

-Perdó, però només puc jo-

I Noel se'n va anar.

Ara, estava a un món ple de llaminadures, d'una guerra a un món ple de llaminadures? Noel va començar a explorar aquest colorit món i es va trobar un castell amb una princesa feta de maduixa, no es va apropar, el castell tenia guàrdies i ell no volia problemes, així que se'n va anar ara a l'única casa en tot el món, feta de galeta.

-Crec que és una il·lusió- Es va dir Noel a ell mateix.

Li va anar a preguntar a la princesa. Es va colar (obviament no podia amb dos nois de dos metres i fortíssims) i va anar amb la princesa, i quan la va veure...

-Un forat negre?!- i tots a córrer, o ell només, tot havia desaparegut per culpa d'aquest forat negre. I quan anava a arribar al llit... se'l va menjar el forat.

I ara, què passaria amb el nostre protagonista? Va aparèixer a un lloc diferent de nou. Davant d'un monstre horrorós, quatre braços, tres cames, dos caps, set ulls... Què era això?


Aquest monstre s'anava a menjar al Noel i... Què va passar? Doncs no ho sé, ningú ho a tornat a veure, ni la seva família, els seus amics... ningú. Ara mateix l’estan buscant per tot el món, es suposa que hi ha gent que ha somiat amb ell i altres diuen que han visitat la seva tomba, no sé, suposo que això serà un misteri per sempre. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte del Zakariae

La desastrofica vida d’un noi pobre no tant pobre (Gurnoor

EL SOMNI DE HEILEL